Gran equip i gran afició

Edgar Ollés (28/1/2026). Vilassar de Dalt.

Ja són més de tres quarts de quatre de la tarda i, esbufegant, arribem en Luís i jo al pavelló municipal de Vilassar de Dalt, després de l’ascensió fins al pavelló des del Bar L’Arístic on hem dinat. El partit ja ha començat i l’ambient és immillorable. Entre el públic hi trobem a l’alumnat amb  timbals i botzines al costat dels professors i professores que gaudeixen del partit de màxima rivalitat entre el Ribot i l’Almera. Inicialment, m’ha costat una mica distingir cadascun dels equips perquè les indumentàries es confonien molt (l’Almera vestia de negre i el Ribot d’un blau molt fosc). Un cop he aconseguit distingir-los millor, tot ha estat més senzill. 

El primer quart ha començat igualat, amb els del Pere Ribot més encertats però sense aconseguir massa diferències en el marcador. Els dos equips jugaven intensos i les defenses s’imposaven als atacs. Els nostres pivots han demostrat capacitat d’intimidació durant tot el partit; en Papa i en Parce han fet molt bona feina a la zona i l’estrella de l’equip contrari -Perera amb el dorsal 31- ha anat de més a menys durant el partit gràcies al compromís col·lectiu dels jugadors de l’Almera. 

En el transcurs del segon quart és quan els jugadors amb més creativitat ofensiva del nostres s’han començat a destapar. La dupla Biper i Yelo han escalfat els canells i han anotat de manera brillant durant aquests instants. El públic s’engrescava amb el joc de l’equip i els cinc jugadors que estaven a la pista gaudien de l’ambient; quan això passa, s’està sempre més a prop de l’èxit. 

M’ha impressionat en Barba i la seva tenacitat defensiva, demostrant que aquestes tasques que, en ocasions són menys agraïdes, no deixen de ser indispensables per assolir les victòries. La bona gestió dels canvis per part de la direcció tècnica que ha mogut molt bé la banqueta donant entrada a jugadors com en Macías i en Portador que entraven amb cames fresques i molt d’impuls  per donar descans a d’altres companys; aquesta circumstància ha permès que l’Almera mantingués una defensa intensa durant tot el matx.

La primera meitat acabava amb un avantatge superior als deu punts per part del Jaume ,Almera i a l’inici del tercer quart la connexió entre Ribet i Najim donava fruits i el base connectava amb l’aler en un parell d’ocasions; tant de bo aquests dos jugadors s’hi esforcessin tant en les classes d’economia! Els de Vilassar de Mar, però, no es donaven per vençuts i l’Estrada (dorsal 30 del Ribot) feia dos triples pràcticament consecutius que mantenien viu a l’equip.

En el quart període és quan l’Almera ha aconseguit eixamplar les diferències i, lamentablement, s’ha produït la notícia dissortada de la tarda amb la lesió al genoll del pivot Reyes (dorsal 28 del Ribot). Un tap espectacular d’en Piferrer en defensa i, posteriorment, un gran triple d’aquest mateix jugador han servit de revulsiu final per l’equip que, amb la confiança pels núvols i tenint davant un rival que mostrava signes de cansament, ha fet un bàsquet d’alt nivell amb bones jugades d’atac de jugadors com en Baena i accions de gran qualitat com el triple d’en Toni a les acaballes del partit . 

Al final, victòria justa i contundent del Jaume Almera per 73 a 52 on, més enllà del resultat, el més satisfactori ha estat veure plegats un esdeveniment esportiu molt divertit on el joc net hi ha estat sempre present. Esperem que la lesió d’en Reyes quedi en poc o res i desitjo que arribi, ben aviat, un altre partit on retrobar-me amb aquesta afició tan sana que avui ha omplert les grades del pavelló municipal per animar al nostre equip de bàsquet. Amunt Jaume Almera!